 |
| Art inconfomista rus - Arte incorfomista ruso - Russian non-conformist art |
Art Inconformista i règim soviètic no son pas
dues idees que puguin conviure gaire a prop i, de fet, els artistes russos que
no es van conformar van enfrontar-se a un calvari de marginació en el millor
dels casos i el Gulag en el pitjor. Tanmateix, després de la mort d’Stalin es
van obrir algunes escletxes i, a través d’elles, s’hi va esmunyir una mica de
frescor, tot i que, la tolerància, finalment va brillar per la seva absència:
el 1974 Oscar Rabin va organitzar una exposició a un descampat que va acabar
amb excavadores del govern destruint les obres (L’exposició es va conèixer com “bulldozer
exibition”). En tot cas molts d’aquest artistes es van exiliar a Occident
per poder treballar.
El 1972, a Paris, el jove francès Jean-Jacques
Guéron va conèixer a un d’aquest pintors, Mihail Chemiakin
que el va fer descobrir aquest moviment. Guéron és avui un dels
col·leccionistes més importants d’art rus i, amb els anys a reunit una
importantíssima col·lecció que mostra la rebel·lió, el inconformisme, com a
mesura de expressió de la identitat singular.
A la Nau Gaudí (Consorci
Museu d’art contemporani de Mataró) seu de la Col·lecció
Bassat d’art contemporani, s’exposa la col·lecció Guéron, formada per més
de 25 artistes (Chemiakin, Rabin, Yankilevsky, Kropivnitskaia...) fins el 10 de
gener de 2016.
Arte Inconformista y régimen soviético no son dos ideas que puedan convivir
cerca y, de hecho, los artistas rusos que no se conformaron se enfrentaron a un
calvario de marginación en el mejor de los casos y el Gulag, en el peor. Sin
embargo, tras la muerte de Stalin se abrieron algunas grietas y, a través de
ellas, se coló un poco de frescura, aunque, la tolerancia, finalmente brilló
por su ausencia: en 1974 Oscar Rabin organizó una exposición en un descampado
que acabó con excavadoras del gobierno destruyendo las obras (La exposición se
conoció como “bulldozer
exibition”). Muchos de estos artistas se exiliaron en
Occidente para poder trabajar.
En 1972, en París, el joven francés Jean-Jacques
Guéron conoció a uno de estos
pintores, Mihail Chemiakin que le hizo descubrir este movimiento. Guerón es
hoy uno de los coleccionistas más importantes de arte ruso y, con los años a
reunido una importantísima colección que muestra la rebelión, el inconformismo,
como medida de expresión de la identidad singular.
En la Nau Gaudí (Consorci
Museu d’art contemporani de Mataró) sede de la Col·lecció
Bassat d’art contemporani, se
expone la colección Guerón, formada por más de 25 artistas (Chemiakin, Rabin,
Yankilevsky, Kropivnitskaia...) hasta el 10 de enero de 2016.
 |
| V. Yankilevsky (1976) |
Non-conformist
Art and Soviet regime are not two ideas that can live nearby and, in fact, the
Russian artists who did not comply faced an ordeal of marginalization in the
best case and the Gulag, at worst. However, after the death of Stalin some
cracks were opened and, through them, he slipped a bit of freshness, though,
tolerance, finally conspicuously absent: in 1974 Oscar Rabin organized an
exhibition in a field that ended government bulldozers destroying the works
(The exhibition was known as “bulldozer
exibition”). Many
of these artists were exiled in the West to work. In 1972, in Paris, the young
Frenchman Jean-Jacques
Guéron met one of
these painters, Mihail Chemiakin. Guéron is today one of the most
important collectors of Russian art and, over the years, he put together an
important collection showing the rebellion, nonconformity, as a means of
expression of individual identity.
In the Nau Gaudí
(Consorci Museu d’art contemporani de Mataró) headquarters of Col·lecció
Bassat d’art contemporani, we can visit the Guéron collection, consisting of more than 25 artists
(Chemiakin, Rabin, Yankilevsky, Kropivnitskaia ...) is exposed until January
10, 2016.
