divendres, 23 d’octubre del 2015

Miserachs Barcelona Macba



Miserachs Barcelona Macba.

Xavier Miserachs (Barcelona 1937-1998) al seu llibre Fotografo (Grijalbo, 1995) explica, entre altres coses, les similituds i diferencies entre un reporter i un documentalista i en marca la principal inflexió en el concepte d’actualitat, si be pel fotoperiodista el temps corre a la seva contra i una foto té més valor quan menys temps passa entre el moment de la presa i la seva arribada al públic, en el cas de documentalista la cosa va al revés: quan més corre el calendari més valor té el document. És per això que l’exposició Barcelona Miserachs (al MACBA fins 27 de Març 2016) és un tota ella un document valuosíssim per endinsar-se en la Barcelona de mitjans del 60 i veure i saber, com Miserachs diu al seu llibre que: “esto era así en tal fecha”.  Aquestes exposicions són fantàstiques per adquirir certa perspectiva històrica, una perspectiva d’allò quotidià, allunyat dels grans discursos i esdeveniments que inunden la historiografia i que, aquí, en lletra clara, en redacta un magnífic passatge.

També vull fer esment de la museografia aplicada a aquesta exposició. És molt interessant el plantejament d’immersió que segueix el visitant de forma que, a mida que s’endinsa en la sala, s’endinsa en el temps i queda, diguem-ho així, inscrit en aquell context. Per altre banda, les enormes fotografies i el treball d’edició, retall i muntatge, ofereixen una lectura espectacular que no eclipsa, com a vegades passa, les imatges originals. A més a més, al final hi ha una projecció del llibre Barcelona, blanc i negre (1964) que és el lloc original on es van publicar les fotos. Miserachs estaria molt content de veure una aplicació tan pràctica de les seves fotografies.
Gaudiu-ne.

Miserachs Barcelona Macba.
El fotógrafo Xavier Miserachs  (Barcelona 1937-1998) en su libro Fotografo (Grijalbo, 1995) explica, entre otras cosas, las similitudes y diferencias entre un reportero y un documentalista y marca la principal inflexión en el concepto de actualidad, si bien para el fotoperiodista el tiempo corre su contra y una foto tiene más valor cuando menos tiempo pasa entre el momento de la toma y su llegada al público, en el caso de documentalista la cosa va al revés: cuanto más corre el calendario más valor tiene el documento. Es por ello que la exposición Barcelona Miserachs ( MACBA hasta 27 de Mazo de 2016) es un documento valiosísimo para adentrarse en la Barcelona de mediados de los 60  y ver y saber, como Miserachs dice en su libro que: «esto era así en tal fecha». Digamos que este tipo de exposiciones son fantásticas para adquirir cierta perspectiva histórica, una perspectiva de lo cotidiano, alejada de los grandes discursos y eventos que inundan la historiografía y que, aquí, en letra clara, redacta un magnífico pasaje.

También quiero hacer mención de la museografía aplicada a esta exposición. Es muy interesante el planteamiento de inmersión que sigue el visitante de forma que, a medida que se adentra en la sala, se adentra en el tiempo y queda, digámoslo así, inscrito en aquel contexto. Por otro lados, las enormes fotografías y el trabajo de edición, recorte y montaje, ofrecen una lectura espectacular pero que no eclipsa, como a veces ocurre, las imágenes originales. Además, al final hay una proyección del libro
Barcelona, blanc i negre (1964) que es el lugar donde se publicaron originalmente las fotos. Miserachs estaría muy contento de ver una aplicación tan práctica de sus fotografías.

¡Disfruten!


Miserachs Barcelona MACBA.
The Photographer Xavier Miserachs (Barcelona 1937-1998) in his book Photographer (Grijalbo 1995) explains, among other things, the similarities and differences between a reporter and a documentarist:  time runs against the photojournalist and a picture is worth more when less time passes between the time of that has been taken and its arrival to the public, in the case of documentarist thing is reverse: when more runs the calendar has more value the document. That is why the exhibition Barcelona Miserachs ( MACBA until 3/27/2016)  is an invaluable document to go into the Barcelona of the middle sixties  and see and know, as Miserachs says in his book that "this was the case on that date."  Such exhibitions are fantastic to acquire some historical perspective, a perspective of everyday life, away from the great speeches and events that fill the historiography and, here in block letters, composing a magnificent passage.

I also want to mention museography applied to this exhibition. It is very interesting immersion approach that follows the visitor so that, as it enters the room, enters the time and is, so to speak, inscribed in that context. Let's also say that the huge photographs and the work of editing, cutting and assembly, offer a spectacular reading but not eclipse, as sometimes happens, the original images. And at the end there is a projection of Barcelona, blanc i negre (1964) which was the place where the photos were published in 19964. Miserachs would be very pleased to see such a practical application of his photographs.

Enjoy it!